VISITES

contador de visitas

21 d’ag. 2017

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2017-18. LLIGA. 1a JORNADA. BCN 2 - BETIS 0.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2017-2018.

Encetem una nova temporada de Cròniques furboleres. Intentaré puntualment comentar la jornada futbolera del Barça i el seu entorn. Hi ha nous apartats i he reformat una mica el format. Bona tenpprada!!

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 1.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 2 (pròpia porta i Sergi Roberto) – BETIS 0.


3. EL CONTEXT. Primer partit de la lliga 2017-2018. El Camp Nou, amb poc més de 55.000 espectadors, ha guardat un respectuós minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17/08. Els jugadors del Barça han dut escrit a la samarreta el nom de Barcelona. Els del Betis han sortit al camp amb un logo a la samarreta donant suport a la ciutat (i en català). Bons detalls per haver de recordar els atemptats de dijous passat.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? -Que en les celebracions dels gols no hi ha hagut massa eufòria -per no dir gens- entre els jugadors del Barça.
-Messi ha fet un gol i tres pals.
-No m’agrada la vehemència i falta de respecte amb la que Jordi Alba tracta els àrbitres. No serià la primera vegada que li costa l’expulsió.
5. EL BARÇA. En línies generals ha fet un partit acceptable. Hem sortit amb un 4-2-3-1 i les línies han semblat més compensades. Amb una mena de doble pivot amb Busi i Raki, Alcàcer, Sergi Roberto i Deulofeu i Messi lliure. La defensa amb Semedo, Masche, Umtiti i Alba s’ha mostrat contundent, no ha deixat espais -a no ser que ens agafin a la contra- i ha jugat força avançada per anticipar-se.
‘GALLINA DE PIEL’. Amb Sergi Roberto. Aquest noi ha de ser el nou líder a mig del camp.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Alcàcer. Ha fallat fins i tot controls. Ha estat massa estàtic i en general ha aportat poc quan ha estat la referència davant.
L’INDULTAT. Entre Busi i Rakitic han fet un partidàs sobretot recuperant pilotes en defensa.
6. L’EQUIP TÈCNIC. Busca trobar solucions a les mancances que hi ha a nivell de posicions i jugadors. És a dir; el que entenc que fa Valverde és compensar les mancances que ell veu de moment amb els jugadors que té. El sistema d’avui no està mal pensat; el que cal és que tingui un major dinamisme i creativitat especialment a tres quarts. Hem treballat per mantenir les línies ben juntes i compensar-se, ocupant bé els espais. La pressió feta ben amunt vol de jugadors dinàmics i en forma i la mitjana del nostre equip comença a ser preocupant. Avui Deulofeu, Roberto i Alcàcer han fet una gran pressió, fins i tot baixant a defensar a l’àrea. No veig Suàrez ni Iniesta fent aquest treball.
7. EL RIVAL. En construcció. És un equip que de la mà de Setién vol la pilota i avui hi ha renunciat massa, per por o pel que sigui. Té jugadors com Tello, Leon o Sanabria molt interessants. Els hi cal la mica de calma per no precipitar-se en les jugades. La defensa, amb la pilota als peus, la part més fluixa. Setién és un ‘currante’ i de ben segur que acabarà fent del Betis un equip alegre.
8. LA POLÈMICA. Cap ni una. Bon arbitratge tot i ser un desconegut: Trujillo Suàrez.
9. LA VEU DEL SOCI. Lamentablement els socis i simpatitzants estem una mica desencantats i d’aquí que el camp presentés poc més de mitja entrada. Després, aquests horaris per les penyes són inacceptables. El partit s’ha acabat un diumenge a les 22:10h. És inadmissible! La gent està decaiguda; veiem que ens han pres la nostra promesa i que no es fitxen jugadors il•lusionants. Hi ha un decaïment general. Cal que l’equip mostri una estabilitat per creure-hi. Paciència!
10. LA CAVERNA. El Madrid és clarament el rival a batre per tots els equips de la lliga. Té el millor equip i a hores d’ara fa el millor joc. Veurem qui li pot plantar cara! A més Zidane pot tirar d’una banqueta tant o més bona que la que forma l’equip titular. Veig molt difícil que un altre club de la lliga li pugui prendre la lliga. Només serà per una qüestió de matisos i de regularitat. A més veuen que li estan passant la mà per la cara al màxim rival. Ja anirem veient que passa.



17 d’ag. 2017

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2017-2018. BALANÇ PRETEMPORADA.


Si la pretemporada serveix per posar l’equip en forma després de les vacances d’estiu, noi, enguany amb el Barça el ridícul és inacabable. Tenim entrenador nou, Valverde, però la imatge que hem donat internacionalment és d’una fragilitat i una inestabilitat que ens fan ser un club petit; menys que un club. Teníem el millor jugador promesa del món i l’hem deixar escapar. L’actitud de Neymar ha estat la d’un mercenari fastigós, però la sensació és que el club no ha fet prou.


De fet aquesta directiva sembla no tenir un nord clar; a part que l’ombra de les corrupteles no deix de perseguir-la. Per tant, fitxem un entrenador que de moment ha fet que el bon peix que teníem quedi bullit, suïcidant-se al Bernabeu amb 5 defenses, fent perdre l’essència de Cruyff. Deixem marxar la principal il▪lusió de futur del Barça: Neymar. Fitxem dos melons per obrir Paulino i Semedo, i un de semirecuperat Deulofeu (que ja veurem). Fotem la porta als morros a Sàmper, el jugador que millors sensacions ha donat a la pretemporada i que més semblances té a Xavi. Mantenim matats com Arda, Gomes o Digne.


 Seguim col•locant el millor migcampista que tenim al lateral: Sergi Roberto (i que se’l veu fart, per cert). I passem de la pedrera com del... Tot despropòsits! Què està aportant Valverde? Què ha aportat Robert? Quines motivacions podem tenir amb aquests outputs? Per a ‘colmo’ de la culerada el Madrid està fortíssim i és el millor equip del món i ens passa la mà per la cara; és l’equip de moda. Veure ahir els jugadors capcots i desorientats; el pitjor símptoma! Dues coses positives només. La primera, que sembla que vulgui que l’equip pressioni ben amunt. La segona, el sistema de 4-4-2 pot ser interessant si es fa amb els jugadors adequats i en lloc que els hi correspon pot ser una alternativa. Com a tots els entrenadors, cal donar-li una mica temps, evidentment; però mals presagis ens donen! En pocs dies ha emulat en lo pitjor al Tata, Rijkaard, Luis Enrique, Guardiola...


Diumenge vinent comença la lliga i la veritat és que no veig el Barça com per plantar cara a un Madrid amb la moral altíssima, amb bon joc, bons jugadors i bons canvis. Tenim una feinada per endavant. Cal fer un nou projecte seriós ja, sinó les mocadorades i el run run s’apoderarà del Camp Nou.

25 de jul. 2017

VACANCETES D’U2 16-210717

TRAM BARCELONA 16-190717
Aquesta oportunitat vàrem escollir el barri del Poble Sec per passar uns dies a la capital catalana, coincidint amb el concert d’U2. L’apartament escollit fou el Centric Apartament Molino Teatre (neteja nefasta, bon aire condicionat i llit bo). Ser aquí ens va permetre descobrir una cara més de Barcelona; la d’aquest barri situat entre Montjuïc i el Paral•lel. Vam resseguir la cançó del Cesk Freixas ‘la petita Rambla del poble Sec’, passejant per la plaça del Sortidor i pel carrer Blai. A més vam tenir la sort de trobar el barri en festes; un fet que encara li va donar un toc més especial ja que els carrers i les places lluïen de forma diferent.





A la ciutat, a part de les passejades típiques pel centre, les Rambles, el Gòtic i el Raval, vam viure tres moments màgics: l’encesa de les Fonts de Montjuïc, el bany matinal a la platja a la Barceloneta i la visita a la casa de les Punxes. A quarts de deu, les fonts màgiques s’omplen d’aigua i llums tot resseguint la mítica cançó  ‘Barcelona’. La millor visual és la que permet tenir una perspectiva una mica apujada i allunyada. Si ets massa a prop l’aigua t’acaba tapant... i mullant-te! Val la pena ser-hi una estoneta; cal anar-hi amb temps ja que hi sol haver una gentada.












Teníem el cotxe aparcat en zona blava, així que, abans que comencés l’horari de pagament, ens banyàrem a primera hora a la platja de la Barceloneta. Encara no hi havia gent, de manera que vam poder triar un lloc privilegiat ben a la vora del mar, entre el Vela i les Torres icòniques de la façana marítima de la Barcelona.



La casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch ens va sorprendre gratament. Ens van fer un magnífica visita guiada per a nosaltres sols, en català i amb copa de cava inclosa que vam poder prendre tranquil•lament al terrat de la casa. De tot el conjunt no només en podem destacar l’arquitectura, sinó també els elements escultòrics, l’ornamentació, la fusta, la forja i les pintures. Igualment la història del pare Bartomeu Terradas, l’hereu i sobretot les protagonistes de l’edifici les seves filles és interesant. Imprescindible perdre’s pel terrat i deixar que el sol es vagi ponent.








Concert d’U2 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
Després de diferents controls vam poder accedir a l’Estadi a tocar de les 20h. Lentament el camp es va omplir mentre en Noel Gallagher tocava les seves cançons i els clàssics d’Oasis. El gran moment va arribar passats dos quarts de deu de la nit. Els U2 van aparèixer a l’escenari i el camp va embogir. Una primera tanda de cançons clàssiques per començar, una segona part en la que van repassar els temes de l’àlbum ‘The Joshua tree’; uns temes amb els que jo vaig conèixer el grup. Finalment, una tercera part final amb uns quants clàssics més un xic contrastats. Amb tot, una gran pantalla en la que hi anaven sortint imatges espectaculars de gran format en consonància amb els temes. Senzillament bestial! Una gran experiència! Almenys un cop a la vida val la pena permetre’t el luxe d’anar a un acte d’aquesta magnitud. Un colofó magnífic a uns dies intensos a la ciutat comtal.












TRAM CABRERA DE MAR 19-210717
Vam deixar Barcelona per enfilar Maresme amunt fins a Cabrera de Mar. Allà ens vam allotjar a l’Hotel Masia Can Vivé, on hi vam passar dos dies magnífics i molt especials. La casa és realment espectacular. Els seus propietaris la tenen impecable per dins i per fora. Han sabut mantenir l’ambient de la típica Masia catalana. Ideal per passar uns dies de pau, relax i tranquil•litat; amb piscineta adaptada per al bany.







Des d’aquí vam descobrir els pobles de Vilassar, Cabrera, Mataró i Argentona. Del primer en destaco l’ambient mariner especialment de les cases baixes arran de mar, típic de la zona del Maresme. Vam dinar a Can Roig uns espectaculars fideus a la marinera i de segon lluç i calamars.



Mataró ens va sorprendre pel seu casc antic i les seves cases senyorials, a punt de celebrar la festa de les Santes.





I d’Argentona per ser el bressol dels càntirs.





A Cabrera de Mar, des de Can Vivé vaja, vam ascendir fins al castell de Burriac en una ruta entre pinedes de senderisme ben bonica. La vista des de dalt de tot, malgrat una mica de pluja que va caure, és increïble. Un mirador del Maresme i part del Barcelonès.





El darrer dia, al llogarret d’Agell, vam anar a sopar a cals Frares; un lloc típic de cuina catalana inoblidable a tocar de l’ermita de santa Elena i a prop de la casa d’estiueig dels Puig i Cadafalch.