10 de des. 2017

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2017-2018. LLIGA. JORNADA 15: VILLAREAL 0 - BARÇA 2.

1. COMPETICIÓ.  Lliga. Jornada 15.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.   VILLAREAL 0 – BARÇA 2 (Suàrez i Messi).


3. EL CONTEXT. Cap de setmana del pont de la Puríssima. Passarà a la història el dia 7 per la manifestació de Brussel•les per internacionalitzar el procés català, donar suport al govern a l’exili i reclamar la llibertat dels presos polítics.
15 jornades i el Barça segueix invicte i líder. La setmana en la que Masche ha dit que vol deixar l’equip. Si és així perdem un jugadoràs i un líder en l’equip.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? La samarreta morada amb la que ha jugat el Barça. Pur màrqueting ja que els colors blau ingran no s’haurien confós amb groc. Xiulets a Piqué cada vegada que tocava la pilota i crits de ‘puta Barça i puta Catalunya’ i força banderes espanyoles al camp. Fins i tot el porter Ajenjo en portava als guants. Un parell de dades: 32 km/h velocitat punta de Jordi Alba i 7è gol de Suàrez. Ah; i dues pilotes de nou al pal. Han acomiadat a Denis amb aplaudiments al ser canviat i han xiulat a Alcàcer. Després de l’excitació per l’expulsió al camp ha romàs en silenci.
5. EL BARÇA. 4-4-2 una hora nefasta de partit. 4-3-3 amb un Barça més normal per la seva filosofia. Ter: 5 parades bones, dues de mort mèrit. Defensa bé amb Veermalen al tall. Mig lent a la primera part i més fluid amb l’entrada d’Alcàcer fet que ha obert més l’equip i ha alliberat més a Messi, el qual avui ha estat Messi inusualment fallon. Tor i el gol, Suàrez està justet. La banda esquerra ha estat la clau.
‘GALLINA DE PIEL’. Jordi Alba. Ha obert l’equip sempre que se l’ha tingut en compte a l’espai.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Denis. No ha aportat res a l’equip avui que tenia l’oportunitat.
L’INDULTAT. Veermalen. Ha estat bé en el tall i la sortida de pilota.
6. L’EQUIP TÈCNIC. Lent. Paulinho i Rakitic estaven massa junts amb Busi i Denis i han alentit massa l’equip. La clau era obrir les bandes que ells ens regalaven. Els ha costat llegir el partit. Posant a Alcàcer l’equip s’ha obert més i ha creat molts més espais. Al mateix temps que Suàrez ha recuperat una posició més central i més de rematada.
7. EL RIVAL. Han jugat amb un 4-4-1-1, renunciant a la pilota i exercint una pressió ben amunt. L’entrenador Javi Calleja ha renunciat a les bandes per tapar bé el mig amb l’ajut del pivot defensiu Semedo. Bona col•locació i bona defensa, tot i les baixes. Els hi ha faltat tenir major sortida a la contra. Amb l’expulsió s’han ensorrat.
8. LA POLÈMICA. Ricardo de Burgos. Bon arbitratge tot i que ha estorbat alguna vegada. Ha tret una justa vermella directa a Raba per una entrada animal. Lamentable que després la gent encara xiuli i increpi a Busi quan és el que ha rebut i de valent.
9. LA VEU DEL SOCI. Mitja part d’emprenyamenta amb l’actitud de l’equip al tran tran sabedors que els rivals havien guanyat. En massa fases del partit tenim la sensació que no juguem a res i que estem mercè de Messi. Però després mira; tres punts al sac i líders invictes encara. No acabem en qualsevol cas d’estar contents. I no tenim la sensació que puguem ser poderosos a Europa. Es nota un equip fràgil i que en qualsevol moment es pot trencar. Falta alguna cosa més!
10. LA CAVERNA. Mala peça al teler tenia el Barça amb les victòries del València i els dos Madrids. Al final però hem pogut marcar dos gols -i fer dos pals més- que ens permeten sumar tres punts més i consolidar-nos al capdavant de la classificació havent anat al Wanda, Mestalla i la Ceràmica; camps on altres temps es perdien aquests punts. Mantenim els 5 punts vers el València.



ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 04-101217

UNA SETMANA DE TRES PARAULES I UN COLOR (buscarem tres paraules i un color que defineixi la setmana).
NOM: Brussel•les. Per sempre la capital de Bèlgica romandrà als nostres cors. Ens han acollit com a casa. Gràcies! Hem aconseguit fer la manifestació més gran de la història.
Catalunya. Hem demostrat una vegada més una gran capacitat de mobilització, organització i civisme davant les injustícies del govern del PP. Són un exemple a seguir.
ADJECTIU: desbordada. Durant el pont de la Puríssima però especialment el dia 7 de desembre hem desbordat la capital d’Europa.
VERB: internacionalitzar, recolzar i exigir. Dos dels principals objectius de l’anada a Brussel•les. Primer, fer internacional el conflicte amb Espanya. Segon, recolzar la gent que ha de ser a l’exili per la injustícia espanyola. I tercer, exigir la llibertat dels presos polítics.
COLOR: groc claríssim. El color amb el que hem inundat els carrers i les places de Brussel•les. I també el vermell de les barretines i de les barres de la nostra bandera.
LA XIFRA: 2600. Són els quilòmetres que hem fet per anar fins a Brussel•les des de tots els punts Catalunya. 90.000 són les persones que finalment, segons la policia belga van ser a la manifestació el dia 7.
01 QUÈ HEM CELEBRAT? QUÈ HEM FET? (Festes, festes majors, aniversaris, trobades, gegants, bitlles, aplecs, sortides, correfocs, concerts...). El dia 07/12/17 passarà a la història: els catalans vam omplir Brussel•les! El parc del Cinquantenari fins a l’arc de Triomf es va omplir d’estelades amb catalanes i catalans cridant i reivindicar-se perquè Europa obri els ulls i ens escolti. Ahir es va parlar de 45.000 persones; l’endemà ja es parla de 60.000 i més i tot; la policia belga ha acabat estimant que hi va haver fins a 90.000. El cert és que vam bloquejar una ciutat pel que sembla ja de per si caòtica. Una nova mostra de la voluntat d’un poble que n’està fart de les injustícies d’un estat dèspota i neofranquista. Acabada la manifestació, que per cert va haver de canviar de recorregut, vam assistir als parlaments de diversos parlamentaris europeus a favor de la causa catalana. Més tard va ser el torn dels consellers a l’exili. Finalment, tres representants dels tres partits independentistes. El Coma per la Cup, la Rovira per ERC i per acabar el gran moment; la intervenció del President de la Generalitat a l’exili: Carles Puigdemont. Tarda i vespres de descans guanyat; estàvem rebentats. L’endemà temps per fer turisme pel bell centre, uns records i ja de nit bus i cap a Catalunya. Hem tornat a fer història! Per cert; la Soraia ha fet aquest tuit: ‘Los asistentes a la manifestación de hoy en Bruselas han podido acudir gracias a que son portadores de su DNI español y a que España es un país dentro de la Unión Europea, una institución a la que también ha criticado el independentismo’. La veritat estimada Soraia és que podem anar on ens doni la gana i quan ens doni la gana. Ni tu ni ningú ens ho podreu privar mai. I segona si no tinguéssim DNI espanyol ja no caldria haver vingut a manifestar-nos, ni portaríem sortint ara rere any des de 2010 en contra de l’estat espanyol. Això vol dir que tindríem dni català i segur que estaríem molt millor que ara.
Dia de la Constitució a l’Estat espanyol. La Junta electoral, mentre que ha censurat els llaços i qualsevol mostra que pugui afavorir l’independentisme, en canvi no ha dit res de la mani espanyolista a favor de la constitució. Centenars de persones es concentren a la Placa Urquinaona de Barcelona en defensa de la Constitució convocades pel Moviment Cívic d'Espanya i Catalans. Seria el més normal que cadascú celebri i faci el que vulgui però no; la llei però només accepta el que accepta. Per això aquest dia jo tinc res per celebrar ja que tinc la sensació que aquesta llei no em representa al cent per cent. Mentrestant, Sànchez i Rajoy a la seva amb els discursos habituals de borrego i cec. Sánchez diu que el 155 ha demostrat la "resistència" de la Constitució davant "l'atac unilateral per intentar trencar la integritat territorial". Si la carta magna estigués feta de cara a la gent i respectés el que pensa i el dret inalienable a decidir, la respectaríem. Aquest text, fet a les basseroles del franquisme representa una casta de poder i unes elits i unes regles del joc per ofegar els catalans i omplir la panxa dels lobbis espanyolistes. Clar que no volen reformar-la; Rajoy descarta reformar la Constitució per "acontentar" els independentistes. Se’ls hi acabaria el xollo! Claro que si Mariano: caña a Cataluña=votos en España.
09/12/17 Dia internacional contra la corrupció. Mira, tot lliga! Podria ser el dia del PP. Més de 1.000 imputats i segueixen tan panxos governant Espanya conxorxats amb el PSOEC’s. Fins que no vegi a la presó a M. Rajoy i tota la colla de lladres que han vagarejat lliurement per Espanya no creuré en aquest estat. I ull; si la gent els segueix votant vol dir que la gent està igual de podrida que el govern. En són còmplices!
02 LA DONA/L’HOME (personatges rellevants, gent que mor, premis...). L'Elvis Presley francès ha mort als 74 anys. Johnny Hallyday era autor de "Souvenir", "Requiem pour un fou", "Gabrielle", "Au café de l'Aveni”... Més de 100.000 milions de discos venuts, 400 gires, haver actuat davant de 15 milions de persones... Algunes dades que el faran recordar com un dels millors en el seu estil. Reconec que el vaig descobrir tard però malgrat tot val la pena tenir algun recull amb aquests temes, alguns d’ells memorables i que ja formen part de la història. Jo l’identifico més, arran d’una col•laboració amb Loquillo, amb el rock. Un càncer se l’ha endut! França, concretament, l’ha acomiadat amb un enterrament d’estat.
03 L’EFEMÈRIDE/CAL RECORDAR (tal dia com avui). 06/12/1862. El President Lincoln ordena penjar 39 dels 303 indis que participaren a l'aixecament Sioux de Minnesota el 26 de desembre. El primer president dels EUA també va cometre atemptats contra les persones imperdonables i més tenint en compte que l’aixecament era per defensar la seva terra i la seva gent. No va tenir cap pietat i va ordenar executar-los a tots. Llums i ombres del naixement de l’Amèrica dels exemples i dels models pel món.
06/12/1814 Naixement de Joan Prim Prats. Personatge a l’hora venerat i odiat arreu d’Espanya, va deixar la seva petjada al govern de la nació tot contribuint a fer fora a Isabel II. Va ser un general molt ben considerat en les campanyes que va dur a bon port en terres africanes. Li van ordenar buscar un rei per Espanya i clar, com que ell tenia bona relació amb la casa dels Savoia (Itàlia) va anar a trucar a la seva porta per dur-ne l’hereu. Un fet que els patriotes espanyols mai li van perdonar. Poc després a la calle del Turco de la capital l’assassinaven. Català il•lustre amb estàtues i carrers que els recorden a Reus i Barcelona, que no ens han de fer oblidar que ell junt amb Espartero van ordenar bombardejar la ciutat comtal diverses vegades. A ell es deu la famosa expressió de: ‘Caixa o faixa’; sembla ser que en el context de la guerra. Venia a voler dir o la mort o la faixa de condecoració per la victòria.
06/12/1932 es va constituir per primera vegada el Parlament de Catalunya amb 83 diputats. El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com a President del Parlament de Catalunya. Tenim eleccions aquests vegada imposades pel govern espanyol per l’aplicació del 155 ben a la vora i veurem de nou que passa a casa nostra. Què ens deparà la història? Ho sabrem el proper dia 21/12.
92 anys de la mort de Pablo Iglesias fundador del PSOE. Segur que es remou a la tomba veient com els Sànchez estan destruint tot el que va fer al fundar el partit. Ja em diran que els hi queda de socialista, obrero. Espanyol si; l’Espanya del 155 i del ‘yo soy espanyol’ i la porra. Quina pena d’oposició. S’han venut al PP i han flirtejat amb C’s. Què esperàveu?
10/12/17 Dia dels drets humans. Una celebració que tristament posa de relleu que cada dia es respecten menys i que la gent està a mercè dels governs. Una vergonya; o primer són les persones o estem acabats. ‘los derechos humanos son una invención, muy sabia, de los marchistas’ (Augusto Pinochet). Perquè mai més haguem de sentir aquest tipus de declaracions fastigoses.
04 LA METEO (el temps, encerts o no de les previsions, fenòmens...). Continuem amb la fredorada damunt nostre. Anticicló, aturada del vent i aparició de boires en molts punts majoritàriament gebradores que han deixat un paisatge ben blanc. De tornada de Brussel•les hem passat per la ruta de Lió i hem trobat força neu des de Luxemburg avall i molt fred, temperatures que no han pujat gaire més dels 5 graus. Quin clima més diferent del nostre. En dos dies amb prou feines hem vist el sol i hem vist com plovia, pedregava, nevava i fotia unes ventades gelades impressionants. Acabem la setmana amb l’Anna; una mena de tempesta que ha deixat molta pluja en molts punts de la Península.
05 REUS DE TOTA LA VIDA/AL CAMP (notícies de la ciutat i de camp de Tarragona). Míting de Junts per Catalunya que ha omplert a vessar el Bartrina i que ha comptat amb els consellers Turull i Rull alliberats aquesta setmana mateix. Han despertat molt d’interès al teatre i al carrer. Han estat els darrers a intervenir i la veritat és que ha estat molt emocionant. El que han explicat sobre el que els hi han fet sobretot en els trasllats a les presons és d’una inhumanitat vergonyant. Posar-los al mateix nivell que delinqüents comuns ha estat un error imperdonable per aquesta Espanya cacic i retrograda. Els avis de Reus, l’alcalde i els citats civils han rebut l’escalf de la gent.
06 EL TREMENDING TÒPIC (modes, tendències, mil•lenials, llibres, discos...). Un artista japonès crea els seus quadres amb excel. Quan els veus de lluny realment són una passada però a la que t’hi acostes una mica te t’adones de les imperfeccions dels quadres.
6.888 són els usos que s’han de l’etiqueta #estosololoarreglaiceta el diumenge. No diré que no sigui un bon polític però ha quedat retratat al donar suport al 155. Mai li ho perdonarem!
07 ESCLAUS DE LES DADES (dades, fets, textos, pactes, enquestes, descobriments, estudis...). Segons el Nacional l’Arrimadas de C’s, que acaba d’incorporar a Macron i a V. Llosa, empata amb ERC. Jo noi és que em costa de creure. No dubto que sigui la segona força més potent de Catalunya -lamentablement, clar- ja que aglutina molt vot de rebotats del PPSOE a Catalunya en retrocés. Però d’aquí a que puguin empatar, vaja. Em sembla una d’aquelles enquestes que busquen convèncer que has de votar els taronges com a única solució als mals de Catalunyya quan són l’escòria i la mentida més absoluta, capaços de superar la misèria del PP.
España invierte el equivalente al 24,7% de su PIB a protección social frente al 29% de la media europea (ElPais.com). Això vol dir que aquest país espanyol que té un govern ple de corruptes i imputats dedica menys diners a la gent que no pas molts altres països de la UE. Recordem que es van dedicar a rescatar els bancs abans que a les famílies i les persones. Què més necessiteu per veure que és un govern d’elits i no del poble? Doncs encara treuen majoria absoluta.
08 JUDICI ALS MEDIA (com s’han comportat els mitjans de comunicació i les xarxes tuiter i facebook). Debat a TVE. Roger Torrent (ERC) frena Albiol: ‘Que el turisme hagi baixat més a Andalusia o Madrid també és pel procés?’ És un dels debats que vaig seguir una estona, tot i tenir el vot ben decidit, i la conclusió a la que arribo és que certs discursos del PP ja fa molt temps que no es compren a Catalunya. Han muntat gran part del seu discurs a partir de falsedats i mentides i això quan la gent se n’ha adonat els hi ja passat factura. Culpar de tot al procés és l’argumentari que ha donat molts vots al PP i ara aquesta mateixa línia l’està explotant amb gent més jove i aparent més ben preparada C’s; els hereus de sang d’aquesta capsa rància de la dreta espanyola. Falta gent com en Roger perquè els trenquin l’argumentari. En el mateix debat Jordi Turull va deixar en evidència al mateix Albiol, per cert amb un llaç amb la bandera d’Espanya a la solapa, a l’Iceta per primer recolzar el 155 i ara presentar-se com a pacificador i la demagoga Arrimadas.
Al Preguntes freqüents tres economistes van polemitzar la nit dissabte: Bernardos, Busqueta i Niño Becerra. La cara del Santiago era un poema cada vegada que el Bernardos obria la boca i xulejava amb les dades a conveniència que donava. Aquests unionistes es pensen que perquè criden més diuen més veritats, i no. El silenci i educació del senyor Becerra va deixar en evidència la xuleria i prepotència del Bernardos. M’hauria agradat saber que pensava per dins mentre es mossegava la llengua.
La Susanna Griso va connectar en directe amb el ‘balcón de la resistencia española’ en la mani de Brussel•les. Una conxorxa de la cadena unionista per donar veu a la postura espanyolista enmig de la marea catalanista, tot buscant la imatge d’una violència que mai va arribar. De fons crits de ‘passiu bé i fins l’any que ve’. L’endemà per la ciutat vam conviure tranquil•lament gent amb estelades i estanqueres.
09 AMANTS DE LA POSTVERITAT (brindis al sol, mentides, conxorxes, mitges veritats...). Echenique, sobre Junts per Catalunya: "Aunque la mona se vista de seda, corrupta se queda" (Diario.es). Bé! Uns dels ideòlegs de Podemos que en comptes de fotre canya a les corrupteles del PP ve a pescar en les aigües del Procés per a desacreditar-lo també amb mitges veritats. En l’actual direcció de Junts per Catalunya vull que em digui qui hi ha esquitxat. Massa fàcil Echenique; ‘así no convencéis a la gente para que os vote’.
Els tècnics de la Hisenda espanyola desmenteixen Rivera sobre l’impacte econòmic del trasllat d’empreses fora de Catalunya. El sindicat Gestha deixa en evidència els arguments de Ciutadans (Vilaweb). L’estratègia que tant han utilitzat els partits del 155 ara es veu desmentida pels propis tècnics d’Hisenda que conclouen que l’impacte ha estat baix o nul. Aneu a fabricar noves mentides farsants!
González Pons: "El drama dels presos polítics consistia en el fet que a la presó no menjaven igual de bé". Aznar, Casado, Gonzàlez Pons; heus ací la misèria de l’ésser humà encarnada en aquests fantasmes. Aquest darrer té la barra de frivolitzar amb gent que acaba de passar uns dies privats de llibertat per una mesura preventiva de la Lamela -només aplicada als pitjors delinqüents-. Si hi ha una justícia divina a aquestes males persones se’ls hi hauria de remoure la consciència després de la inhumanitat del que arriben a dir. I és que no en té mai prou aquest desgraciat; no devia anar de pont o potser li va sentar com una patada als ous que parlamentaris europeus parlessin a Brussel•les al costat del govern exiliat català. González Pons ha tingut la barra d’insinuar que Bélgica va manipular les xifres de manifestants independentistes. I per si no tenia prou: ‘El portavoz del PP en el Parlamento Europeo exige una “explicación oficial” por la imagen de un coche patrulla belga con una estelada’ (La Vanguardia). El PP manipula a Espanya on té la premsa controlada i ara vol manipular a Bèlgica. Doncs no miserable! Aquella gent són independents i van dir el que van veure i realment van comptar més de 45.000. Ara ja es parla de 60.000 i fins i tot la BBC parla de 90.000, però van ser prudents. La policia estava molt alterada ja que es veia desbordada amb tantíssima gent a la ciutat. Es van col•lapsar els mitjans públics, el trànsit i la capacitat hotelera de la capital i els voltants va omplir al 100%. Era impossible trobar un allotjament a 20 km a la rodona. Però tú Gonzalez Pons volies que es digués que érem 10.000; doncs no manipulador. I pel que fa a l’estelada al cotxe de la policia belga; ràbia que tens de la imatge. Això et demostrarà el talant d’un país democràtic. És més; policies d’Alemanya s’han solidaritzat amb els belgues i s’han fet una foto amb una estelada.
‘Hoy se cumplen 27 años del atentado de ETA en Sabadell, donde asesinaron a seis policías. Para nosotros los héroes no son los terroristas, sino nuestros servidores públicos y sus familias. Mi recuerdo y cariño para todos ellos’ (Tuit Albert Rivera). La vergonya és que ho acompanya amb una foto de Puigdemont comparant-lo amb un terrorista. Un candidat que ha de fer campanya des de l’exili, una campanya adulterada per la Junta electoral... Per què no actua ara per fer condemnar aquestes declaracions miserables? Quina angúnia de personatges aquests de C’s. Si n’han fet de mal a Catalunya amb l’odi i les mentides que han sembrat. No tenen perdó!
‘Me parece inadmisible que los bomberos utilicen su equipo de trabajo para asistir a manifestaciones ideológicas en Bélgica. El mejor ejemplo de como  se mezcla ideología y la administración pública que pagamos todos. Son lamentables’ (Garcia Albiol). En referència als Bombers que van anar a Brussel•les, en el seu temps lliure de vacances. Recordem que van anar a donar sang en un centre per reivindicar la sang que es va vessar en les càrregues policials de l’1-O a Catalunya. No cal dir gaire més d’aquest miserable. Ell mateix es desacredita.
10 UN TIP I L’OLLA PLENA (notícies negatives). Retiran la pensión a una chica con un 91% de discapacidad y le obligan a devolver casi 12.000 euros (Público.es). Pocs comentaris es poden fer davant d’aquesta decisió fastigosa. Si no ens fem càrrec i cuidem els més desafavorits poc a poc ens anirem morint com a societat. Cal una major conscienciació social sinó malament.
‘Rajoy, dispuesto a respaldar a Iceta como president si Arrimadas no consigue los apoyos necesarios’ (Diario.es). Veuen que perden i qualsevol estratègia els és bona per fer fora els indepes del govern. Primer es va abaixar els pantalons el Sànchez amb el 155 i ara el Rajoy li deu un favor que segurament es cobrarà el 22/12.
El policía que armó la bronca en el Born es un inspector jefe que manda a 250 antidisturbios (El Periódico). I aquí no passa res tu. Ja l’haurien d’haver fet fora del cos  i en canvi està més a prop de ser condecorat. Ell dins al bar va arribar a dir que la llei era ell i que allà s’havia de fer el que ell ordenés. Molta investigació interna però segur que seguirà tan ample. Aquesta Espanya condecora els violents i fot a la presó els polítics preventivament.
“El de ETA fue el único caso en el mundo en el que una organización armada estuvo dispuesta al desarme y el Estado se negó” (BBC mundo). Més exemples de com es mou l’estat espanyol. Ells no admeten més consells dels que els mateixos pensen. Visca la llibertat d’expressió i la varietat d’opinions. Aquí brillen per seva absència. Al final sort en van tenir dels organismes internacionals de mediació per posar seny. Ara encara queda per resoldre molts casos de presos que encara són en presons allunyades de les famílies.
‘Desear la muerte al hijo de Rufián y amenazar a Errejón, no es delito ¿No incita al odio decir al líder de ERC "ojalá maten a tu hijo" o amenazar con echar lejía en la boca al dirigente de Podemos?’ (ElPrural.com). Em fa sentir una tristesa enorme veure com es preocupen de xorrades i en canvi deixen impunes aquestes conductes. És massa brut!
11 QUE N’APRENGUIN! (Notícies positives). Brussel·les no revisarà l’actual model d’euroordres tal i com ho planteja el ministre Catalá. És un clatellot a Espanya. Es pensen que arreu poden fer i desfer quan i com volen però a Europa i al món no poden imposar les seves lleis. Toooma!
Els Castellers de Vilafranca no autoritzem en cap cas la utilització d'imatges de la colla per promocionar el missatge electoral del  PP. Mai serem còmplices d'un partit que reprimeix el nostre poble. Tot el suport castellers!
12 ‘DURUS’ A QUATRE PESSETES (economia, fraus, hisenda, euros). ‘La Generalitat cifra el déficit fiscal catalán en 16.570 millones en 2014, el 8,4%’ (La Vanguardia). Doncs, què hem de fer? Entre altres coses ocupar el carrer, com ja hem fet, i reclamar el que és nostre. No hi ha dret que els nostres diners siguin destinats als capritxets de la casta de govern i de l’oposició. Ells donen als territoris que els voten; la resta queden fora. Aquests és l’Espanya que volem? No!
Espanya té la llum més cara d’Europa. En els darrers 10 anys s’ha encarit un 55% segons l’Eurostat. En un article de l’Economia digital subscrit per Santiago Niño Becerra no es deu a la falta de pluja o vent sinó a la falta de liberalització del sector especialment pel que fa a la construcció de preses i aprofitar l’hidràulica. Aquestes dades col•loquen Espanya entre els països més cars enèrgicament parlant. Lo més trist del cas però és que no ens igualem amb rentes. Conclusió: paguem la llum més cara que ens equiparem als països que més paguen per la llum però en comparació a ells cobrem una merda.
13 EL PROCÉS-ELECCIONS. (notícies lligades al procés sobiranista català). Hem començat la setmana amb una notícia mig bona: l’alliberament amb fiança, pagada per la caixa de solidaritat, de part dels consellers injustament empresonats. Ja són a casa el Rull, el Turull, la Dolors, la Meritxell, el Romeva i el Bundó. Incomprensiblement mantenen a la presó el Jonqueras, el Forn i els dos Jordis al•legant que poden reiterar en el delicte; quina vergonya! Ara que semblava que el Suprem posaria una mica de cordura segueixen amb aquesta ignomínia. La mica de cordura, tot i que amb una certa trampa, l’ha fet amb la retirada de l’euroordre contra els membres del govern a Bèlgica. El mateix president a l’exili Carles Puigdemont ha dit al respecte: ‘L’Estat ha tingut por. Va ser un nyap jurídic. Saben que haurien fet el ridícul davant de la justícia belga. Quan les lleis les fan ells són molt valents però quan no tenen jutges amics ja no ho són tant”. Elpidio José Silva ha fet uns tuits semblants, en el sentit que comencen a esmenar-se els errors i el ridícul que ha fet la justícia espanyola, abans que Bèlgica deixi en ridícul a tot un país com l’espanyol.
Inici de la campanya electoral. De tota la cartelleria presentada notar la similitud entre el cartell de Junts per Catalunya i el de Podem, en el posat i el missatge. Ambdós busquen enviar un missatge  de grup i anar junts. La potència que tenen però els de Junts per Cat, amb el candidat Puigdemont a l’exili i Esquerra amb el candidat Jonqueras a la presó, no el té pas el de Podem. Els hi sobren els lemes. Sobten les rialles fotetes especialment de l’Albiol del PP mig de costat i la cara de l’Arrimadas amb faltes al cartell i amb la demagògia, la venta de fum i el menyspreu habituals: ‘Ara si votarem’ Curiosament, PP i PSC,  coincideixen en el fet de posar ‘solucions’ a cartell. La cara que li han fotut a l’Iceta sembla que sigui una foto per posar en una esquela d’un difunt. Per mi però el més clar i potent és el la Cup. Fons groc i lletres negres: ‘ens sobren 155 motius. Dempeus’. Tant de bo es compleixi el lema d’ERC i sigui que ‘la democràcia sempre guanya’. Això voldrà dir que ens hem lliurat d’Arrimadas, Albiols i Icetes.
Najat Driouech, número 10 llista ERC, marroquina d’origen, defensa que vol entrar al Parlament “per lluitar per tota la ciutadania, independentment d’on haguem nascut”. Una de les propostes interessants que he sentit aquesta setmana. És importantíssim integrar en el nostre projecte de país el major nombre possible de persones, sense tenir en compte la seva procedència.
Cinc espanyolistes intenten escalfar un míting de la CUP i ERC. Els Mossos els han identificat, i tot apunta que serien membres d'un cos policial o militar espanyol. Com que no tenen res millor que fer es dediquen a anar pels llocs a  intimidar i a fer passar males estones.
14 TIP DELS IUESEIS (notícies lligades als EUA). Donald Trump ha reconegut oficialment Jerusalem com la capital d'Israel i ha començat els tràmits per traslladar-hi l'ambaixada dels Estats Units, actualment a Tel Aviv. Des del moment que ho va anunciar Palestina i molts altres països com França han demostrat el seu malestar per la decisió presa. És realment una mesura que pot revoltar orient i tenir conseqüències desastroses.
15 EL NOSTRE PA DE CADA DIA (notícies relacionades amb l’església catòlica i si s’escau altres confessions). L’escriptora irlandesa Edna O’brien fa una crítica a l’església pel que respecta el paper de la dona discriminatori vers l’home. Normal. Ha ajudat massa l’església a estigmatitzar el paper de la dona en un esgraó o diversos per sota. Encara ara ens queda una feinada tremenda!
Gràcies a F.J.L que va denunciar per primer cop una abús de menors s’ha tingut més valor per denunciar les injustícies de l’església. ‘La pederàstia i la memòria històrica espanyola van corrompre les infàncies dels joves’ apunta el Diario.es. Si volem una església lliure de pecat cal treballar molt més per destapar i jutjar totes les injustícies que han tingut lloc. Cal fer net!




6 de des. 2017

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2017-2018. XAMPIONS. JORNADA 6: BARÇA 2 - SPORTING 0.

1. COMPETICIÓ. Xampions. Jornada 6.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.   BARÇA 2 (Alcàcer, Matieu pp) – Sporting 0.


3. EL CONTEXT. Darrera jornada de la fase de grups que el Barça acaba completant com a primer amb 14 punts. Partit intranscendent pels culers amb un Camp Nou amb nomes 48.000 espectadors a les grades; ni el temps ni el rival animaven massa.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Grada de luxe amb Dembele, Umtiti i Rafinhha i Messi a la banqueta per segon partit consecutiu a la Xampions. Suàrez ja duu 13 partits sense marcar. Targeta groga per Semedo que no el permetrà jugar la ronda de febrer. En el minut 10, els mòbils s'han encès al camp i s'ha cridat per la llibertat dels presos polítics.
5. EL BARÇA. Hem jugat amb un 4-3-3, amb els 3 de davant ben posicionats i cohesionats. Un mig del camp solvent però un pel lent i una defensa que ha fet un bon partit. Bones intervencions de Cillessen.
‘GALLINA DE PIEL’. Denis. Ha donat diferència a mig camp. A aquest noi li falten minuts per acabar de consolidar-se.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. --.
L’INDULTAT. Alcàcer. Està en ratxa; nou gol.
6. L’EQUIP TÈCNIC. Partit poc exigit amb rotacions i donant oportunitats a jugadors poc habituals. Han provat a Busi de defensa per tenir més opcions de cara als propers partits davant les baixes. Primera part horrible!
7. EL RIVAL. Lamentable. Realment de segona. No han plantat cap cara al Barça i en cap moment han merescut classificar-se. Un exemple de l’estafa que és aquesta lligueta de la xampions.
8. LA POLÈMICA. Cap. Partit planer! La tarja a Semedo és correcta. Craig Thomson no ha tingut més problemes.
9. LA VEU DEL SOCI. La gent per anar a veure aquestes merdes de partit i amb aquest fred no hi va. Pitjor entrada de la temporada. Ara a esperar el sorteig de la setmana vinent. Ull perquè hi ha segons temibles; un altre dels desequilibris d'aquesta competitició que fa que l'única ventatge que tinguis per ser primer sigui jugar la tornada a casa.
10. LA CAVERNA. Nosaltres ja estem classificats, com a primers i a tres punts de la Juve. De la resta d’equips de la lliga espanyola només l’Atlético ha caigut eliminat. Sevilla i Madrid seran al bombo com a segons de grup.






5 de des. 2017

CAP DE SETMANA DEL CONCERT PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS 01-031217

DIVENDRES 011217. TEATRE: UN COP L’ANY.
Pleguem de treballar, carretera, cotxe i manta (aquesta darrera més que mai ja que el fred... tela). Arribem a Barcelona i fem cap a l’apartament MH de Gràcia. Desfem els equipatges, piquem alguna cosa i metro de Fontana fins al Liceu. Tomet per les Rambles, amb els llums de Nadal ja encesos sense groc, cerveseta i cap al Poliorama. Tenim entrades per ‘Un cop l’any’; gran director (Àngel Llacer) i dos actorassos a dalt de l’escenari: Mar Ulldemolins i David Verdaguer. Encara no dues hores en les que un cop a l’any un cop l’any dos amants es retroben. Cadascú segueix amb les seves vides i amb la seva família i queden un cap de setmana al mateix lloc de la Rioja. La vida avança i amb ells la vida els hi dóna sorpreses positives i negatives. Al final, el que sembla que acaba sent un final infeliç es transforma en un final per recordar. Bones reflexions i bons entreactes enmig dels anys que passen amb música i fets de cada moment històric que reflecteixen una Espanya diferent. Surts del teatre amb bones sensacions! Clar toc a la Llàcer indispensable!



Tomet, llums de nadal i cap a casa!








DISSABTE 021217. BARÇA I CONCERT PELS PRESOS POLÍTICS.
Amb un fred que et deixava ert, vam tombar per Gràcia i vam baixar fins al Palau Robert. A part que és un edifici molt bonic hi ha dues interessants exposicions. A la primera planta hi ha ‘A contracorrent’ de Joana Biarnés. Un recull de fotos d’alguns dels personatges que van marcar la societat espanyola de la postguerra civil. Són 90 fotografies de quan va treballar a ‘Pueblo’ (1963-1973). Sobta veure fotos fetes per una dona que reflecteixen un món altament i tristament masculinitzat. A la planta de dalt hi trobem ‘D’ONES: (R)evolució de les dones en la música’, protagonitzada per 1.000 artistes femenines al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips. Hi ha sales ambientades segons els estils de moda amb els referents internacionals i les corresponents cantants catalanes.



Metro i cap al Camp Nou com a sardines. No havia anat mai tan engabiat en transport públic. Amb el Ricard, el Manel, el Joan, l’Edu i la seva filla vam presenciar l’empat a dos contra el Celta; una de les bèsties negres del Barça darrerament. Mentre el sol va aguantar rai, en pic va amagar-se, feina rai. Es va ennuvolar i vam passar fred, en un partit que va tenir de tot: polèmica, avorriment, lesions, emoció, pèrdues de temps, reivindicació per l’alliberament dels presos polítics i repartiment de punts. Quin goig tornar al Camp! Se’m segueix posant la pell gallina, tot i el regust al final del partit.





Temps justet d’agafar de nou l’atapeït metro i anar a parar a la plaça Espanya; sort de l’escalf ‘intersandinat’ per recuperar el cos del fred. Dinar, mentre pugem per les escales i fer cap a l’Estadi Olímpic per assistir al concert per la Llibertat dels presos polítics. Fer una mica de cua per accedir. Gent amb llaços grocs i roba del mateix color en solidaritat amb la injusta presó que estan patint. Al final 50.000 persones vam quasi omplir les instal•lacions amb el sol ponent-se per darrera de l’escenari, deixant una imatge bucòlica del peveter envermellit. En l’acte, malgrat els problemes de so, un munt d’actuacions musicals en grups de gent que altruïsticament han volgut donar suport als presos polítics. Entre ells noms com els Amics de les Arts, Buhos, Dr. Prats, Borja Penalba, Mireia Vives, Quico Pi de la Serra, els Catarres, Ovidi3 amb el David Fernàndez tocant la guitarra, Gemma Humet, Judit Nederman, Cesk Freixas, Bonobos, Itaca Band, Beth, Animal, la Dahrma i la Banda Impossible amb un munt de cracks (Pets, Sopa, Lax’n, Gossos, Jofre Bardagi. Un cartell impressionant. Enmig de les actuacions musicals, cartes i textos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Jonqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Xell Borràs, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn, llegits per amics i familiars que ens van posar la pell de gallina. Així mateix vídeos dels membres del govern a l’exili han acabat de donar el contrapunt. Entre els presentadors que van anar canviant, els millors moments els vam viure amb el Toni Albà que fins i tot es va atrevir a cantar una versió del Nessum Dorma. El fred ens va gelar els ossos, fins i tot va caure una mica de pluja però vam resistir fins al final en respecte a la pobra gent injustament empresonada. L’acte es va acabar cantant ‘Tots junts’ de la Joan Baez.  La gent a capella al final s’han posat a cantar L’estaca i els Segadors. Amb el cor al límit per les emocions, hem baixat de la muntanya màgica pel parc de la Font del Gat fins arribar a la parada del metro del Poble Sec. Arribar a casa, sopeta i a dormir.































DIUMENGE 031217. CASA VICENS.
Deixar les maletes a punt i anar fins a les Carolines per visitar una joia desconeguda del Modernisme: la casa Vicens. Tot i que és una mica car (16 euros) i encara hi falten panells informatius i bona informació dels espais, val molt la pena. Era la casa d’estiueig de la família Vicenç i la va construir Gaudí; ja n’hi ha prou. A la casa i al voltant hi trobes la petja d’aquest geni català. Rajoletes en forma de clavell de moro, maons vermells, jardins ufanosos, fusta treballada, reixes d’artesania recreant el margalló, roses i rajoletes de tots els colors que fan del conjunt -tot i que actualment està una mica escapçat- un conjunt únic. Però els que els interiors sorprenen sobretot per voler recrear cada estança amb elements de la natura vegetals. Un audiovisual i unes maquetes et permeten acostar millor a l’època viscuda. A la part alta sobta llegir de puny i lletra pròpies de Gaudí quin concepte tenia de casa pairal. Finalment, surts al terrat on de nou un reixat amb roses et rep entre les xemeneies de colors.























Dinar casolà a ca la Trini a base de canelons i entrecot, cotxe, tomet per la Diagonal i abandonar Barcelona amb el sol perdent-se en les muntanyes. Què bonica que ets Barcelona! Em tens el cor robat!