APARTATS
- Actualitat (179)
- Al Camp (62)
- Colldejou (34)
- Concerts (69)
- Cròniques Futboleres (426)
- Els punts sobre les is (172)
- Festes (119)
- Futbol (267)
- Literatura (23)
- Motius gastronòmics. (18)
- Música (7)
- Noces (7)
- Opinió (43)
- Poesia (5)
- Porrera (24)
- Sortides (67)
- Tradicions (11)
VISITES
8 de febr. 2010
LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010
Barça 2 (Messi, Xavi) - Getafe 1
Resum del 3/24 (curt però clar)
Aquests partits són els que donen les lligues. Abans sempre els perdíem; ara sempre els guanyem.
Vam començar molt bé! És evident que el Barça amb 11 és un immens equip i ja als primers minuts Messi amb un golarro espectacular va obrir el marcador (1-0). Vam estar còmodes al camp fins que Piqué va fer una entrada rara a un jugador del Getafe. Vermella directa i al carrer, crec que justament. Clar llavors el Barça es va haver de recomposar i mira que faltava una de les peces clau de l'equip: Puyol. De totes maneres fins i tot vam tenir ocasions clares d'augmentar el marcador. No obstant ni Messi ni Ibra van poder marcar. El Geta va avançar línies, jugant-se-la una mica, per intentar fer un gol. Vam tenir sort i aquesta vegada no ens vam marcar. Una vegada més Valdés va fer un bon partit! A mitjans de la segona part Xavi marcava el gol de la victòria després d'una bona passada d'en Leo (2-0).
En defensa vam estar força bé i mira que es van ajuntar 4 persones que no havien jugat mai juntes. Fins i tot Maxwel canviat de banda ho va fer prou bé. El mig camp crec que és un més es va notar l'expulsió. Davant Messi i Ibra van haver de lluitar molt però malgat tot van seguir fent anar de corcoll la defensa rival.
Al final, a les acaballes del partit, un penal absurd de Màrquez va permetre que el Getafe marqués el gol de l'honor (2-1). L'expulsió també crec que fou justa! De totes maneres vull fer evident que el Barça guanya pels seus mèrits. Els pro-madrid parlen de villarato i altres merdes per l'estil. Queda clar que no tenen més arguments que la mentida i per tant van llençant merda contra el Barça. Mentrestant nosaltres anem fent més gran la llegenda de l'equip d'en Pep, el qual, per cert, ahir va parlar de manera excel'lent i clara del que ha de fer el Barça: passar dels comentaris, dels àrbitres i de les expulsions i anar a pel partit. I punt! Ben cert és! Iblama
LA FONT DEL MOLÍ DE COLLDEJOU 060110
5 de febr. 2010
AL TROS REPLEGANT I APEDAÇANT 050110
Quan hem arribat al mas la veritat és que m'he desanimat una mica. Feia un mes que no hi anàvem. Des de llavors ha nevat, ha plogut, ha bufat un vent molt fort... i els pobres arbres han anat torçant-se i caient cap al terra. Entre el pes de la neu i la força del vent hem trobat un munt de rames trencades per terra. M'han fet especial llàstima els ametllers! De totes maneres sempre penso que potser aquesta és una manera natural que té la natura de desempellegar-se del que li sobra.
Després ja m'he animat més sobretot en veure les faveres com van traient el cap i en veure com el moc, amb una mena d'art especial, penja dels avellaners. El matí l'hem destinat a recollir les rames mortes i a arreplanar una miqueta el pla del mas.
EL SUICIDI DE L'ESPERANÇA
LES GUERRES SÓN UN ENGANY PER ASSOLIR NOUS INTERESSOS!
Aquest vídeo narra el testimoni de Mike Prysner en primera persona de l'ocupació de l'Irak. Ell mateix titlla l'arribada dels americans a Irak com ocupació. Ell mateix literalment diu que va haver de fer fora la gent de les seves pròpies cases ja que consideraven que eren perillosos; quan era ben evident que no feien res. Ell mateix parla de les incongruències d'una ocupació que mai s'hauria d'haver fet. Fins i tot diu que no hi havia armes de destrucció massiva. En definitiva, una altra guerra inventada amb uns interessos amagats. No volien anar a desbancar Sadam Hussein. No volien acabar al Al Qaeda. El que volien era quedar-se amb l'explotació del petroli i punt. En aquest sentit ni les persones tenen cap mena de valor. Si cal matar maten, no passa res. El "Gran Tio Sam" té el poder i la impunitat de fer el que li doni la gana. Si us hi fixeu quasi bé no planta cara al gegant americà per una rao ben senzilla: tenen les de perdre. Ja en el seu temps la Guerra del Vietnam no es va entendre massa. Avui en dia l'ocupació de l'Orient Mitjà no té cap més sentit que el de l'explotació.
Compte amb la manera que ens informem perquè ens diuen el que volen. Hem de ser el suficientment crítics per triar diferents versions -i si poden ser indepentdents millor- dels media, ja que habitualment tot es manipula. Tenint accés a pàgines com www.rebelion.org o elproyectomatriz.wordpress.com o reportatges com El final del letargo te n'adones que potser al món s'hi viu una realitat diferent de la que ens volen fer creure. Siguem crítics i denunciem les injustícies.
Per cert; sabeu quin és el darrer rumor? Doncs que a Haiti, amb el moviment dels terratrèmols i el bellugament de la terra, els pous de petroli han pujat cap a la superfície. Sembla ser que ja s'està parlant de qui els explotarà! Us imagineu qui! Demencial! Iblama
CONCERT MIQUEL ABRAS I JOAN MASDÉU AL RACÓ DE LA PALMA DE REUS (AUTÚRIA) 040110
Avui hem tingut la sort de poder escoltar dos grans cantants: Joan Masdéu i Miquel Abras.
Finalment, donar un toc d'atenció tan a les discogràfiques com als mitjans de comunicació catalans. A les discogràfiques per la poca força que donen als cantants de la nostra terra; és depriment, i mira que per treure un cd a la llum es queden calers. Molt poca gent coneix Mazoni, Vitruvi, Dept, Amics de les Arts, Roger Mas, Desembre... I als mitjans de comunicació per donar poca sortida a la música catalana. De la mateixa manera que hi ha un canal latino per què la plataforma catalana de radiotelevisió no crea un canal amb música exclusivament catalana. On són els programes que promouen la música en català? Bé si al migdia a tv3 en fan un, ara en un horari més que dubtós! No en tinc cap dubte, falta promoció!
2 de febr. 2010
LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010
DINAR A LO CORRAL AMB LES NENES DE REUS 300110
Vam quedar a Lo Corral amb les Nenes (i Nens) de Reus. Als voltants de la una van arribar la Mònica i el Pep. Vam poder assaborir unes olivetes arbequines boníssimes preparades per la santa mare dels Vallverdú. No vam poder resistir la temptació. Mentre esperaven l'arribada dels Manolu's and company vam prendre unes cervesetes i vaig preparar un plat que fa parar boig a l'amant del formatge (del que en Pep i jo ens om fervents admiradors). Formatge calent amb virutes de pastanaga fresca per anar sucant. Mmmm! Infernal!