4a DIADA DEL CONSORCI DE LA SERRA DE LLABERIA A COLLDEJOU 280810

Ben d'hora el poble es va posar en marxa. De fet el dia abans ja es van anar muntant les diferents carpes que acollirien els estands. La desgràcia però va fer que el vent les destrossés per complert. De manera que es va haver d'improvisar!

Primer de tot es van reunir els membres del Consorci i dels les ADF. A l'àrea de lleure es va dur a terme l'esmorzar de les ADF del Consorci. Es va repartir llangonissa, cansalada i pà amb tomàquet per tothom qui en volgués. Mentrestant, al frontó es preparaven els ingredients de la paella per l'hora de dinar: la sèpia, els fideus, el brou, l'amanida... Poc després van sortit diversos cotxes des del poble per anar a veure in situ algunes de les tasques que s'han dut a terme pels voltants de Colldejou. D'entre elles en destaquem tres: la recuperació de fonts i camins i la neteja del bosc.

A les 12h a l'Ajuntament vell van començar els parlaments de les autoritats presents del Consorci i entitats que hi participen -d'alguna manera o altra-: des del Consell Comarcal, Ajuntaments... Per acabar l'acte en Ricard i en Jarkov, membres del Consorci, ens van fer cinc cèntims de com va néixer la institució, què s'ha aconseguit, quins objectius s'han marcat i quines actuacions han anat fent.

L'acte va tenir com a colofó un aperitiu a la plaça Sitjà, davant de l'Ajuntament, dins el qual van quedat obertes les exposicions de fotografia (del Consorci) i quadres d'artistes locals i un estand en representació del Centre Cultural de Colldejou amb els darrers números de Lo Collet, samarretes i pins dels gegants Fumat i Fumada.

A les dues del migdia la gent va anar fent cap al frontó per dinar. Sort del tendal que es va improvitzar sinó... El menú va ser el següent: paella i amanides, beguda, gelat i cafès. Què més es pot demanar? Qui ho va voler va poder repetir de tot! Evidentment, la sobretaula es va allargar!

Encara quedava molta feina!
A les 17:15h va començar l'actuació dels Grallers de la Mola de Colldejou i els Gegants Oriola, Iaia i Esptantall, mentre s'acabaven de muntar les paradetes. Com no podia ser d'altra manera l'Espantall es va encarregar de "remullar" el respectable.

Una hora més tard es va donar per inaugurada la Fira. Hi havia parades de Mel, Formatge, Vi, turisme del camp, artesania, talleres de fusta per fer un niu, tallers de pintura, tallers de fang, el bar i uns panells on s'explicaven les actuacions del Consorci. A la part alta del poble s'hi va situar una de les activitats que més va triomfar entre els més menuts: muntar en poni i cavall. Ah! i tot ben acompanyat amb la bona música dels 5 membres de la Soul Machine.

I res! Així van anar passant les hores tombant per la placeta mirant, comprant, llegint i gaundint de bona música. l'Esforç es va veure àmpliament recompensat! Una festeta més per fer una mica més gran Colldejou.
Una vegada més, gràcies a totes aquelles persones que desinteressadament vau fer possible la Fira! Iblama

* Més fotos a:
http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital/category/530/general/2010/08/30/4a-diada-de-la-serra-de-llaberia-a-colldejou-280810

CRÒNIQUES FUTBOLERES: 2010-2011

LLIGA ESPANYOLA
Racing de Santander 0 - Barça 3 (Messi, Iniesta i Villa)

LA CRÒNICA Enrere queda la pretemporada. El Barça ha sortit al Nuevo Sardinero amb una solvència i amb una serietat insultant. Al llarg dels 90 minuts ha pressionat i ha tocat la pilota com els àngels. Quan ha calgut córrer hem corregut i quan ha calgut pausa hem ralentit el joc. Destaco Valdés per haver aturat un penal i per dotar de solvència l'equip. La defensa ha estat força solida malgrat la presència d'Abidal de central, de la que no en sóc massa partidari. El rival només ha fet dos xuts perillosos a la segona part. Els laterals, sobretot Alves, han sabut aprofitar els espais que deixaven els defenses a l'anar al centre. A mig camp Xavi ha fet el que ha volgut ja que ha comptat amb dos bons escuders: Busi i Keita. Davant el més espectacular. El nou trident: Messi, Villa i Iniesta. Letal! S'han entès a la perfecció! Ha estat un gaudi preciós! Han fet de tot: passades, parets, primers tocs, desmarcades... I a més han marcat els tres! Em sembla que xalarem! El primer l'ha fet Messi tocant suaument la pilota per sobre del porter amb la cama dreta, al poc de començar el partit (0-1)! El segon l'ha fet Iniesta després d'un refús de la defensa del Racing. L'ha empalat sense que la pilota caigués a terra des de 30 metres (0-2). Un golarro! I el tercer l'ha fet, a centrada d'Alves, Villa de cap, situant la pilota al pal llarg del porter (0-3). Imparable i primer gol oficial amb al Barça!
Culés: tenim material per somiar!



LA CRÍTICA Més que a l'àrbitre als jutges de línia. A la primera part han pitat un penal al Racing que no era i han anulat un gol a Villa dubtosament, a part de fer ballar el cap a l'hora de treure un fra de banda a Messi.
La gran crítica va però per Ibra i el seu representat. Han forçat la sortida del Barça i s'han omplert de mentides la boca per embrutar el nom del club i el del Pep, i no ens ho mereixem. La gent ha tingut molta paciència amb tu i crec que mereixiem una altre tracte. De totes maneres així es demostra el peu que calcen les persones. Ja t'ho faràs! Per molt que diguis que vas a un club millor que el Barça saps que és mentida i que només ho dius per fotre llenya. Evidentment, jo em puc permetre dir-tem que n et desitjo cap mena de sort! Iblama

DE COLLDEJOU A ESPOT! UN CAP DE SETMANA A LA FRESCA 20-220810

L'ITINERARI _______________________________ç

DIVENDRES 200810
Colldejou, Balaguer, Baronia de Sant Oïsme, Embassament de Terradets, Sort, Llavorsí, Escaló, Escart, Espot

Interessant visitar l'església a la part alta de Balaguer i donar un tomet al voltant del riu. Anant tirant amunt passes per la Baronia de Sant Oïsme; un petit llogarret a dalt d'un turó que domina el meandre que descriu el riu. En destaquen la torre de guaita i l'esglesiola romànica petiteta.
Aquesta vegada l'embassament de Terradets estava a tocar del límit de la seva capacitat.
De Sort val la pena donar un tomet pel carrer major i la placeta que hi ha al sortir. Pels amants de la loteria hi tenim la Bruixa d'or.
Els drets carrerons -i estrets- de Llavorsí no deixen indiferent, junt amb les aigües fresques que brotllen de les seves fonts. Al bell mig del poble -només accessible a peu- hi ha una església romànica. Interessant veure'n l'arquitectura de les cases.
D'Escaló és interessant el seu nucli tancat medieval. Encara conserven les entrades d'accés al que va ser un recinte tancat. Vam coincidir en que el poble estava de festa major. Entre les activitats van jugar a bitlles. En lloc del bitllot llencen una bola de fusta. A la part alta hi ha una torre de guaita amb una vista impressionant. Es troba situada al bell mig de la carreterona que uneix el nucli amb Escart. Sinuosament vas ascendint, creuant els dits perquè no baixi cap cotxe de cara. Hi tenim l'ermita de la Roca i el nucli antic a l'interior de la vall.
Vam fer nit a Espot (Hostal Palmira)

DISSABTE 210810
Espot, Estany de Sant Maurici, Cascada de Ratera i Estany de la Ratera. Espot (Piscina i Futbol).
Vam llevar-nos ben d'hora, després de dormir ben tapadets i amb la panxa ben plena després d'un copiós esmorzar amb pa amb tomàquet i embotit divers. El repte era pujar fins a Sant Maurici i ho vam aconseguir. Aproxidament amb una hora i mitja ens vam plantar a l'Estany. El camí és xulíssim i és molt facilet (apte per a tothom). De fet semblava Salou en hora punta. Com que hi pugen taxis-jeeps hi ha molta gent. A més era dissabte. Allà, als peus dels encantats vam menjar una miqueta i ens vam refrigerar en una font natural que hi ha.
I no vam conformar-nos vam continuar l'ascenció fins a la casacada de Ratera. Una cascada que ens la seva part baixa agrada però que en la seva part alta impressiona. M'hi vaig acostar i realment feia impressió. A partir d'aquí si que el camí es va complicar. Vas ascendint fins que arribes al llac de Ratera per sobre dels 2000 metres. Llavors ja vam dir prou. El cert és que començàvem a estar cansats. Allà vam poder gaudir de la pau de la muntanya ja que no estava tan massificat de gent!
De tornada a Espot vam anar a refrescar-nos a la piscina municipal que per cert és gratuïta. L'aigua estava gelada!
D'Espot val la pena quedar-se una estona contemplant la bellesa de l'aigua que baixa. Aquella remor imparable, de dia i de nit. A nivell d'edificis fixeu-vos en la torre de guaita, l'esglesiola de Santa Llogaia i el pont romànic per travessar el riu. A nivell de comerços s'ha de reconèixer que els preus són una mica més alts; com en un lloc turísitic.
Vam anar fent temps fins a l'hora del partit, el qual el vam vaure i gaudir en un pub al costat del riu. Va ser formidable! Veure aquell Barça, les Mortitz... Només vaig trobar a faltar al meu company de fatigues futboleres: l'estimat Martí! Finalment, vam sopar i a dormir (segona nit als Apartaments Pere).

DIUMENGE 220810
Espot, Esthais, Jou, Son, València d'Àneu i Esterri d'Àneu.
Ens vam acomiadar d'Espot amb un bon esmorzar no sense donar un darrer cop d'ull a l'antiga rectoria on durant diversos estius vam compartir excursions amb la gent de Porrera. Què bé que estàvem! A més vam descobrir pràcticament tot el Parc; a part d'enamorar-nos per primera vegada; o segona... Quins temps aquells!
Vam fer una rutilla molt recomanable. Primer Esthais. Un poblet petit des d'on pots veure la part alta de Súper Espot i la Vall d'Àneu, ple de camps aquestes alçades grogrencs i amb una arquitectura molt pròpia del pirineu.
Molt semblant és Jou, malgrat que és una mica més planer. A les cases hi podem veure un bon treball d'orfebreria i les típiques finestrones del damunt de les teulades. Vam coincidir amb el Bisbe de la Seu que va venir a presidir la Missa del diumenge, en una de les esglesioles que han pogut conservar el seu vell retaule de fusta.
El mateix succeix amb Son. Compta amb un campanar d'estil toscà -típic de la Vall de Boí, amb una església romànica amb un retaule recuperat de fusta magnífic. El recinte queda tancat i compta amb una torre que hi havia un rellotge antigament.
Llavors vam anar baixant progressivament fins Esterri, on vam donar un tomet per la part antiga medieval. Val la pena.
I d'aquí vam anar descendint cap a casa nostra. Comptant que a mesura que baixaven la temperatura s'anava fent més esgarrifosa. A Artesa de Segre el cotxe va marcar 38 graus. Estàvem massa mal acostumats aquests darrers dies! Au doncs, a passar calor! Iblama


RECULL D'IMATGES
_______________________________

Balaguer

Baronia de Sant Oïsme

Sort

LLavorsí

Espot


Parc Nacional d'Aigüestortes (Encantats i Llac de Sant de Sant Maurici)





Escaló


Esthais

Jou

Son

CRÒNIQUES FUTBOLERES: 2010-2011

SUPERCOPA D'ESPANYA
A doble partit. Sevilla i Barcelona. Campió: Barça

A Sevilla: Sevilla 3 - Barça 1 (Ibra)
Va ser un partit estrany. El Barça va fer una bona primera part amb els del B pràcticament. Va aguantar les envestides d'un Sevilla poc ambiciós. I mira fins i tot Ibra va marcar un gol a passi de Maxwel. Dosantos va fer una bona primera part. En canvi, a la segona, el Sevilla va treure tota l'artilleria pesant i ens va reventar. Va capgirar el marcador fent tres gols de contratac de llibre. Ens vam ensorrar en defensa i va faltar aquell líder que es posi l'equip a l'esquena. I encara sort! La majoria dels culés donàvem l'eliminatòria per perduda.

A Barcelona: Barça 4 (pp, Messi 3) - Sevilla 0
Encara no ens acabem de fer a la idea que les coses a Can Barça han canviat. En Pep ha sabut dotar la institució d'una lògica diferent fins ara. Fins ara estàvem acostumats a que era impensable remuntar partits. En els darrers anys ens ha tocat remuntar-ne molts. La gent, més enllà del vesturari, sembla que no es confia tant. I és que la mà del Pep ha anat més enllà del camp. Malgrat que encara hi ha alguns incrèduls com jo.
Doncs bé! Ahir vam seguir el partit des d'Espot i la veritat és que no em vaig inquietar gens. S'ha de reconèixer que el rival també va sortir amb el segon equip i com es va veure no és de garanties, ja que els nostres malabars els van destrossar amb joc per les bandes, pel mig, pressionant, corrent... Vam ser superiors en tot! Si a això hi afegeixes el guà de Xavi, la precisió de Messi i Iniesta, i la solvència de mig camp enrere -entre altres coses- tenim la clau del millor equip del món. Un equip que si està enratxat és imbatible! Ha de tenir una tarda negra o que el rival l'hagi estudiat molt bé i els rivals juguin al 200% per poder-nos guanyar. Si a més hi afegim Villa i Adriano, més algun altre fitxatge que caurà, això pot ser la pera.
Un vot de confiança per l'Ibra!
Som campions d'un nou títol; el que fa vuit de l'Era Guardioliana! Ah! I com dirien al centre de la Península si el guanyador hagués estat un equip que va de blanc, el Barça ara encapçala en solitari amb nou títols, el rànking de Supercopes guanyades!
Per cert! Els comentaristes de tv1 nefastos. Tot a favor del Sevilla! Com es nota que som el Barça!

Després de les reglamentàries cerveses, Mortitz per ser més exactes i tres per cap, vam anar a sopar per celebrar-ho. Una nit excel'lent! Vam dormir amb manta i tot! Jejeje Iblama

TRES TROBADES GEGANTERES: COLLDEJOU, MONT-ROIG I HOSPITALET

COLLDEJOU 070810

La trobada del poble sempre és especial. Ets a casa i veure que els carrers s'omplen de l'ambient de les colles i de gent fa molta patxoca. A més enguany coincidia que la trobada queia dins de la festa major. Jo crec que va ser un èxit i la gent s'ho va prendre com un acte més de la festa.
La plantada la vam fer a la pista poliesportiva, on qui ho volia podia prendre un refresc mentre el sol acabava de baixar definitivament. Poc a poc les colles van anar enfilant la costa de la pista per baixar fins al carrer de la font. Fa impressió aquella imatge en perspectiva amb les colles i els gegants baixant pel carrer. És únic! Enguany cada colla va passar dues vegades per la plaça on ens van deleitar amb el seus balls. Finalment, les colles van encarar la recta final "estacionades" al carrer de Baix mentre la resta feia els balls d'honor al mig de la plaça. El moment de major èxtasi va venir amb la colla de Colldejou, ja que vam estrenar un nou ball: el Ball de Iaia compost pel Xavi. Primer va ballar la Iaia sola al bell mig de la plaça i després s'hi van anar afegint l'Espantall, l'Oriola i el Fumat. Molt emotiu!
Totes les colles plegats ens van acomiadar amb la ballada conjunta.
Al frontó el membres dels grups van poder gaudir del berenar que els va oferir la gent de Colldejou, per sempre recordat pels matons de postres de cal Marcel; un postre únic al món!

MONT-ROIG 080810
És una trobada llarga però una de les més maques del nostre entorn. Primer perquè el poble és molt pintoresc i baixar pels seus històrics carrers sempre et fa tenir alguna que altra sensació diferent. Segon perquè hi acostuma haver molta gent mirant i participant de la festa. I tercer perquè els Pitots sempre ens ofereixen algun espectacle dels seus.
La trobada es va acabar a la zona de la fira. No s'hi cabia! Hi havia molt gent i amb ganes de gresca! Evidentment, l'Espantall va fer les delícies dels qui el reclamaven. El balls finals es van fer dins de la fira mateix.
Un bon pa amb tomàquet amb un xoriç espectacular va posar el punt i final a la trobada!


HOSPITALET 150810
Venien de dies de ressaca de la festa major del poble i de fet encara vam acabar més eclats i és que la trobada va ser més llarga que un dia sense pa. S'entèn que als llocs on hi ha festa la gent no treballa, però han d'entendre que molts venim de fora per poder participar de la trobada i el que no pot ser és que aquesta duri quasi tres hores. Inaguantable! Sort que no feia calor!
Ens vam reunir a l'esplanada de l'Hospital. Abans de tot van inaugurar un gegantó molt divertit perquè pugui ser portat per nens! Molt encertat! Hi havia un munt de colles entre les quals sobressortien els gegants de Fraga, els de la Seu d'Urgell i els Reus (Vitxets, Indis).
Vam tombar i tombar pels interminables carrers de la vila corrent, acontentant a la gent fins a la sacietat. Era ja de nit quan vam entrar a la plaça per fer els balls de lluïment! Massa tard! Fins i tot la gent va marxar de la plaça. I després encara vam haver d'esperar el sopar fins a les 22h tocades! Estàvem morts! Sort que els sopar paga la pena! Dels millors. Iblama