APARTATS

8 de febr. 2013

EL CARNAVAL


                                                                El Carnaval

Carnestoltes, quinze voltes,

                                                           I Nadal de mes a mes,

                                                           Que cada dia fos pasqua

                                                           I quaresma mai vingués.

                                                          La quaresma és arribada,

                                                          Jo ho podem considerar;

                                                       No podem menjar costelles,

                                                                 Sinó ous i bacallà.

                                                              Ai mares, a la canalla,

                                                              Poseu-los un bon vestit,

                                                            Per anar a veure el Carnestoltes,

                                                          Que és un home divertit!

Carnestoltes i Carnaval són dues paraules que van molt lligades als Països Catalans.
Carnestoltes. Ve del llatí carnes tollitas (carns llevades), tot referint-se al darrer dia en què es podia menjar carn abans de la Quaresma (datat en català en el segle XIII). Avui, amb aquest nom ens referim al rei del carnaval.


Carnaval. De carnavale (abstenir-se de la carn). Es refereix als carnavals actuals. Està documentat al segle XIX en català.


Ens ho mirem com ens ho mirem, estem davant d’una festa pagana, que veu en les festes saturnals romanes un clar antecedent. Per això foren prohibides, junt amb altres celebracions de la primavera per l’església.
Comença el dijous gras amb l’arribada del Carnestoltes, el qual sol “ocupar” el lloc de les autoritats de la zona per imposar el clima i la festa carnavalesca. Aquest dia fa un discurs satíric de la situació del municipi i els voltants. Al llarg d’aquests dies se celebren balls, rues i desfilades amb carrosses i comparses. En elles se sol tirar des de confeti a tomàquets, caramels, farina, guix o cendra.
La festa conclou el dimarts just abans del Dimecres de cendra, amb l’enterrament del Carnestoltes. Amb la seva mort es llegeix el seu testament.

                                                    Nostre pare Carnestoltes
                                                       Sempre ha estat molt divertit:
                                                          Ens escura les butxaques
                                                         I ens fa anar calents al llit.
                                                           No ploreu no,
                                                             Que ell tornarà
                                                                 I nosaltres no...


El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia de quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.


En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Venia a ser com un període de disbauxa abans del recolliment de la setmana santa posterior. Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí peix).
Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o algunes famílies dues; una de les dues solia ser per a Nadal i l'altra era per Carnaval. D’Aquí que algunes fonts parlin que el nom Carnaval està vinculat a la carn; representa la festa de la carn en tots els sentits, també per a acomiadar-se'n durant la següent època de Quaresma. Als Països Catalans el Carnaval s'associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l'abast, o també la sardina, etc. la coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d'ou. A Mallorca són menjars típics del carnestoltes: l'ensaïmada de tallades i la greixonera dels darrers dies. Abans de l'enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides. Iblama