CAP DE SETMANA DEL RAL·LI CATALUNYA 25-271013

DIVENDRES 251013. TROS: QUASI FINAL AVELLANA I ARRANJANT L’HORTET.

Amb un dia mig ennuvolat però amb una calor semblant a la primaveral vam encarar una de les darreres fases del plegar avellanes. Una mica ho fem per zones, sempre deixant una part per plegar a baix per si plou. Ara estàvem a la part més alta, coneguda com a Espatlla a tocar una desena de pinets que hi coronant la primera muntanyeta. Mira que els avellaners són petitons alguns. Malgrat tot fan unes avellanes ben maques. Doncs bé, vaig acabar enllaçant la part baixa a tocar del Comellà fins a la part més alta a l’Espatlla. Ara queden raconets i si es vol encara pujar una mica més amunt, entrant en territori senglar a veure si ha quedar alguna cosa.

Aprofitant la humitat de la terra hem aprofitat per començar a remenar-la una mica, tot esperant l’arribada de la pluja.

Tot pujant pel coll de la Teixeta des de Porrera, ja al quilòmetre tercer hi havia gent amuntegada a la cuneta per presenciar la prova del Ral·li Catalunya a dalt del coll en un tram nocturn que van col·locar. Realment impressionant. Hi havia gent de tots els colors i de totes les edats. Gent amb caravanes, ben preparades i gent pretenent passar la nit de qualsevol manera estirant-se a dins dels cotxes. Hi ha una veritable passió pel motor i això que el mundial estava decidit.

Ah... per sopar vam fer pa amb tomàquet amb oli del raig de la Selva. Impressionant!

DISSABTE 261013. HORTS D’EN RIC: PÈSOLS I CEBES. RAL·LI CATALUNYA I BARÇA-MADRID AL CASAL.

Ben d’hora, mentre el dia es llevava i amb una humitat important, he fet cap a l’hort. La setmana anterior, el Ric va preparar dos bancals per poder-hi posar les llavors de pèsols. En total van ser 250 grams. En un raconet hi hem posat 25 cebes de cara a l’hivern. Tristament, constatar que les tomaqueres ja ens ho han donat tot. S’han assecat molt ràpidament, per tant ja podem donar per conclosa la collita d’enguany.

A tres quarts de dotze, es va donar el tret de sortida del tram del Ral·li Catalunya. Una estoneta més tard el cotxes esperitats passaven per davant del poble de Colldejou, sota l’atenta mirada i comentari de la gent allà present. Jo no hi entenc massa però recordo que en Sebastian Loeb passava i quasi que no ho notaves, en canvi els corredors que han passat enguany foten un soroll superior. Els primers cotxes amb Ogier i Sordo lluitant per la victòria, van passar amb la carretera ben neta. Poc a poc l’asfalt va anar embrutant-se de pedretes, fulles i trossos d’asfalt i goma. Així que els cotxes que van anar venint van tenir més dificultats. Vam alternar diferents vistes a dins del poble mateix. Nosaltres quan ens vam cansar vam anar cap a caseta, vam pujar al terrat i ens vam posar a fer el vermut mentre acabàvem de veure com passaven la resta de corredors.

Mig dinat me’n vaig anar a la nau del Llorens per rematar la feina i veure el segon tram. Allà si que ho tenien ben muntat. Bona brasa i tot tipus de menjar: carn, llangonissa, pollastre, sardines, cansalada, avellanes, pa, coques, licors... Buf! Ens vam passar la tarda tot menjant mentre esperàvem l’inici de la segona passada. I si, passats dos quarts de cinc va arribar el primer cotxe. 

Des d’allà els cotxes s’embalen molt més i la veritat és que passen llescats ben a la vora de la cuneta. Passen a una velocitat que la veritat, si perdessin el control... feina rai! Al pontet que hi ha a la vora la carretera fa un petit saltet i els cotxes quan passen tens la sensació que també salten una mica. Xulo, xulo! Al final el Ral·li Catalunya 2013 ha quedat així: 

Classificació final del 49 RallyRACC Catalunya-COSTA DAURADA

1-Sébastien Ogier-Julien Ingrassia (Volkswagen Polo R WRC), 3h.33’21.2

2-Jari-Matti Latvala-Miikka Anttila (Volkswagen Polo R WRC), a 32.9

3-Mikko Hirvonen-Jarmo Lehtinen (Citroën DS3 WRC), a 1’13.7

4-Thierry Neuville-Nicolas Gilsoul (Ford Fiesta RS WRC), a 1’33.9

5-Evgeny Novikov-Ilka Minor (Ford Fiesta RS WRC), a 2’01.0

6-Mads Ostberg-Jonas Andersson (Ford Fiesta RS WRC), a 2’26.0

7-Martin Prokop-Michal Ernst (Ford Fiesta RS WRC), a 4’55.8

8-Hayden Paddon-John Kennard (Ford Fiesta RS WRC), a 6’55.7

9-Robert Kubica-Maciek Baran (Citroën DS3 RRC, 1r WRC2), a 11’14.1

10-Abdulaziz Al Kuwari-Killian Duffy (Ford Fiesta RS WRC), a 13’26”8

Dani Sordo va abandonar al tenir una topada diumenge.

La classificació general per pilots i equips:

Pilots

1. Ogier               265

2. Neuville          158

3. Latvala             144

4. Hirvonen        126

5. Sordo               117

Marques

1. Volkswagen

    Motorsport    382

2. Citroën Total

    Abu Dhabi      274

3. Qatar M-Sport             174

4. Qatar               169

5. Abu Dhabi

    Citroën Total 63

· Més informació a: RACC   (clica)

La tarda seria molt llarga. Mira que vam anar d’hora al Casal no obstant ja estava ple. Clar la gent no es volia perdre el Barça-Madrid, de manera que hi va anar en massa. Encara vaig estar prou de sort i em vaig poder asseure. S’ha de dir que majoritàriament la gent era culer, tot i que algun madridista de tant en tant es deixava sentir. La primera part va ser nostra però a la segona ens vam anar diluint com el sucre i el Madrid va ser millor. En l’ambient es respirava la tensió de veure que ens podien fer mal en qualsevol moment. El moment de major èxtasi fou amb el gol d’Alexis; hi va haver una explosió d’eufòria arran d’haver hagut d’aguantar la tensió tota la segona part. Per un futbolero aquests partits són els millors.

Més info a Lo Collet digital (clica)

DIUMENGE 271013. MAS: FAVATADA I CARNADA.

En un dia esplèndid vam anar a Porrera per dinar plegats al maset faves ofegades i carn a la brasa amb allioli, també mig “celebrant” el final de la collita 2013. 

Em sento super orgullós de poder tenir un mas històric en peu i poder gaudir-ne tal com van fer els nostres avantpassats i no haver-lo deixat caure com molts dels masos de la vora. Per mi ha estat molt important i he de donar les gràcies a mon pare per haver perseverat en el seu manteniment en peu. Sinó, hores d’ara, parlaríem d’una runa més de la terra licorella prioratina. El Vila Teresa segueix en peu i al voltant també em mostro content perquè hem sabut mantenir i conservar aquests avellaners, els quals en una mena de miracle de la natura, any rere any, ens donen els seus fruits.